Manresa, 20 de novembre de 2026. Una empresa pot continuar tenint empleats, instal·lacions, clients i comandes pendents, però quedar-se sense capacitat per operar. N’hi ha prou que un ciberatac bloquegi l’accés a l’ERP, als arxius compartits o als sistemes de facturació perquè l’activitat diària s’aturi. No es poden tramitar comandes, consultar existències, emetre factures ni atendre els clients amb normalitat.
En aquest moment, la pregunta deixa de ser com ha entrat l’atacant. La prioritat per a la direcció és una altra: quant de temps pot estar aturada l’empresa i què necessita per tornar a funcionar?
La resposta depèn, en gran mesura, de les decisions que s’hagin pres abans de l’incident. Segons l’enquesta Global Digital Trust Insights 2027 de PwC, només el 50% dels responsables de seguretat, riscos i operacions consultats a Espanya afirma tenir els plans de continuïtat operativa davant les ciberamenaces plenament formalitzats i integrats. A escala global, el percentatge és del 39%.
El ransomware continua sent una de les amenaces amb més capacitat per interrompre l’activitat. Segons l’informe State of Ransomware 2026 de Sophos, el 56% dels atacs analitzats va aconseguir xifrar dades i el cost mitjà de recuperació va ascendir a 1,7 milions de dòlars per incident, una xifra que no inclou necessàriament el pagament del rescat.
Les conseqüències van molt més enllà d’un problema informàtic: afecten la capacitat d’operar, generar ingressos i mantenir la confiança dels clients i proveïdors.
La recuperació es prepara abans de l’atac
No hi ha un termini únic de recuperació. Depèn dels sistemes afectats, de l’abast de la intrusió i, sobretot, de si l’empresa disposa de còpies de seguretat fiables i sap com utilitzar-les.
“El pitjor escenari no és únicament que s’hagin xifrat les dades, sinó que l’empresa no pugui accedir a la informació que necessita per treballar ni recuperar-la”, explica Joan Girabal, CTO d’innubo.
La interrupció pot afectar els sistemes de gestió, la facturació, la producció o l’atenció al client, amb conseqüències que s’estenen a tota l’organització.
Tenir còpies de seguretat no garanteix, per si sol, la recuperació. Si comparteixen credencials amb els sistemes de producció o no s’han comprovat, també poden quedar compromeses.
“La regla 3-2-1 continua sent una bona referència: conservar tres còpies de les dades, en dos tipus de suports diferents i amb almenys una còpia fora de la ubicació principal. També convé disposar de còpies immutables o desconnectades i fer proves periòdiques de restauració”, explica Joan Girabal, CTO d’innubo.
La importància d’aquesta preparació queda reflectida en l’estudi de Sophos: el 66% de les organitzacions les dades de les quals van ser xifrades va aconseguir recuperar informació mitjançant còpies de seguretat. Tanmateix, recuperar els arxius no sempre significa recuperar l’activitat del negoci.
“No n’hi ha prou amb tenir una còpia guardada: cal comprovar que permet restaurar els sistemes i la informació necessaris per tornar a treballar”, adverteix Girabal.
També cal saber què s’ha de recuperar primer. Per fer-ho, les empreses poden disposar d’un pla de recuperació davant desastres, conegut com a DRP (Disaster Recovery Plan), que estableix les prioritats i l’ordre de restabliment dels sistemes. Es tracta d’una pràctica especialment estesa en grans organitzacions, tot i que disposar de procediments de recuperació també és fonamental per a les pimes l’activitat de les quals depèn dels seus sistemes tecnològics.
La detecció precoç pot evitar l’aturada
La capacitat de resposta no comença quan els sistemes ja estan xifrats. La monitorització contínua permet identificar comportaments anòmals dins de la xarxa, detectar possibles amenaces i actuar abans que es puguin propagar a altres dispositius o arribar als servidors que contenen informació crítica.
En un cas gestionat per innubo, la monitorització va detectar que diversos dispositius de la xarxa intentaven accedir a una mateixa adreça IP maliciosa, un patró que apuntava a un intent de moviment lateral cap a altres equips i servidors amb informació crítica.
La resposta va permetre aïllar els dispositius afectats, desinfectar-los i reincorporar-los de manera controlada, evitant que l’amenaça arribés als servidors. Detectar i contenir una incidència en les primeres fases pot evitar que un problema puntual acabi paralitzant l’activitat.
Per això, la ciberseguretat requereix una vigilància constant i no es pot limitar a instal·lar una solució tecnològica concreta.
“La ciberseguretat no consisteix a instal·lar un tallafoc i desaparèixer durant tres anys, fins que toca renovar la llicència. Requereix seguiment, actualitzacions, revisió de configuracions i capacitat per detectar comportaments anòmals abans que l’atac arribi als sistemes crítics”, explica Girabal.
De la reacció a la continuïtat
La creixent dependència de la tecnologia, la complexitat dels entorns digitals i la poca tolerància a les interrupcions estan impulsant un canvi en la manera com les empreses gestionen els seus sistemes. Davant de models fragmentats i reactius, cada vegada pren més importància una gestió global, continuada i amb capacitat d’anticipació.
En aquest context, innubo ha creat innubo logic, una divisió especialitzada en serveis IT gestionats i consultoria tecnològica. El seu enfocament parteix d’una anàlisi inicial de l’entorn tecnològic de cada organització i es basa en la supervisió contínua, la detecció de riscos, la protecció de dispositius i infraestructures, el control d’accessos i la resposta davant d’incidents.
L’objectiu és que la tecnologia deixi de gestionar-se únicament quan apareix un problema i passi a formar part d’una estratègia de prevenció i millora contínua.
Perquè, quan un ciberatac aconsegueix paralitzar una companyia, el temps que trigarà a tornar a treballar no comença a comptar en el moment de la incidència. En bona mesura, s’ha decidit molt abans: amb les mesures de protecció implantades, la vigilància dels sistemes i la preparació per respondre davant d’allò inesperat.
Nota metodològica
L’informe Global Digital Trust Insights 2027 de PwC recull les opinions de 3.934 líders empresarials, de seguretat i tecnologia de 71 països, entre els quals hi ha 116 directius a Espanya, enquestats entre maig i juliol de 2026. L’informe State of Ransomware 2026 de Sophos es basa en una enquesta a 2.158 responsables d’IT i ciberseguretat de 17 països, les organitzacions dels quals havien patit un atac de ransomware durant els dotze mesos anteriors.
Sobre innubo
innubo és una empresa tecnològica amb seu a Manresa i més de 35 anys d’experiència en el sector de les telecomunicacions i els serveis IT. Actualment, estructura la seva activitat en dues divisions especialitzades: innubo voice, centrada en solucions de comunicacions empresarials i connectivitat, i innubo logic, orientada als serveis IT gestionats, la ciberseguretat i la consultoria tecnològica.
Amb aquesta estructura, la companyia ofereix solucions tecnològiques integrals adaptades a les necessitats de cada organització, amb un enfocament basat en el coneixement, la fiabilitat i el servei continuat.






